Microblog a cop de twit (recull 26)
Alguns els twits dels darrers mesos presentats en forma d'amanida microblog:
ESPIRITUALITAT:
-
La Setmana Santa és la primavera de l'esperit. Una litúrgia de
mort, renaixença i compromís. El 1714 de la fe.
- Les esglésies són el darrer reducte
de silenci enmig del soroll. Un espai de pausa.
- L'entusiasme i l'expectativa que genera el Papa Francesc reflexen les
enormes ganes de creure de la gent. Fam d'esperança. Efecte Obama.
- Pensar que el dia que comença no és un dia més sinó un dia menys.
Pressa tràgica. Tempus fugit.
REGENERACIÓ:
-
Sembla que les
llistes obertes ho resoldran tot i tampoc no serien la panacea. El
Senat s'escull amb llista oberta i no és exemple de res.
- Tot just quan ens caldrien uns quants
Medicis no paren d'aparèixer nous Savonaroles.
- Governs que són la IBM dels anys setanta en l'era d'Apple,
Google o Amazon.
#reevolució
- Arriba un
moment en que costa críticar la demagògia perquè s'aixeca sobre
arguments massa sòlids per ser ignorats.
- És el sistema d'incentius, estúpid. #regeneració
POLÍTICA:
-
Obsessionar-se pels votants dels
altres i acabar perdent de vista els votants propis. El soroll és
soroll, escoltar-lo fa venir mal de cap.
- El teixit polític de la Transició
s'alça sobre un urdit de fidelitats personals dens i durador. Ells
han envellit, els lligams no.
- Els polítics, tots sols, ni poden
enfonsar un país ni poden fer-lo florir. Els ciutadans hi ajuden
sempre, activament o per omissió.
- El catenaccio econòmic i intel·lectual de l'esquerra. La
protecció per sobre la projecció. Arraulits sota un passat que
s'esmuny.
- Que la postmodernitat posés en dubte la Veritat no implica que hagin
desaparegut les mentides
Microblog a cop de twit (recull 25)
Alguns els twits dels darrers mesos presentats en forma d'amanida microblog:
ESPANYA:
- Espanya,
aquell país en que un màster no desgrava però els diners perduts
al casino sí. El futur està fet amb els incentius del present.
- Espanya es plena d'europeus a sou. Sense el xec i la subvenció el seu europeisme s'estova de seguida perquè mai no se l'han cregut del tot.
- La monarquia no cau, l'empenyen! I intuïnt qui ho fa sembla que fins i tot els més republicans acabaran trobant a faltar el Rei.
- El "mezzogiorno" espanyol és una distracció. El veritable forat negre d'Espanya és el deliri del gran Madrid.
- La hipercapitalitat de
#Madridva més enllà del centralisme, és un pelegrinatge d'estat. #Madrid és la Meca de l'espanyolisme.
PERIODISME:
- El món guanya en
complexitat però els mitjans de comunicació tendeixen a la brevetat
i ensopeguen amb la simplificació. Hi ha boira.
- Amb música de por qualsevol pel.licula sembla de por. Amb un titular indignat qualsevol notícia sembla indignant.
- El problema no són les rodes de premsa sense preguntes -contradicció flagrant-, són els periodistes que pregunten poc i repregunten menys.
REGENERACIÓ:
-
El món
s'ha mogut però les eines de representativitat, les maneres dels
representants i el rol passiu dels representats no l'han seguit.
- El que seria estrany, gairebé contradictori, és que els partits polítics no fessin política partidista.
#regeneració
- El discurs del "i tu més" com a resposta a les acusacions de corrupció implica assumir un "jo també".
#prou#regeneració
- Les apel.lacións a la pressupció d'innocència funcionarien molt millor si no les reservéssim només per quan reben els “nostres”.
Microbloc a cop de twit (recull 24)
Alguns twits dels darrers mesos presentats en forma d'amanida microbloc:
CRISI:
El túning, qui
el recorda el túning? Doncs és la metàfora perfecta d'una època.
(2001-2008) Els anys del túning.
Quan toca
empobrir-se col·lectivament la inflació és un edulcorant
indispensable. Fer-ho via rebaixes de salari és molt més dur i
difícil.
Quan
sents allò de "fer de la #crisi
una oportunitat" penses en la ràbia que deu fer la frase als
que no tenen les eines per fer-ho.
INNOVACIÓ:
- El nostre sistema productiu i el seu encaix al món passen per un
canvi profund. La crisi és el decalatge entre el nou i el vell.
Accelerem.
- Ara mateix el gran repte econòmic no és ni l'R+D ni la
nanotecnologia. És la creació d'ocupació de perfil baix.
- Quan la innovació esdevé indispensable és important tenir present
la diferència entre idea i ocurrència.
PÚBLIC I
PRIVAT:
Emprenedor és
tot sovint un eufemisme d'empresari. Però tan lleig és ser
empresari que cal fer servir eufemismes?
Confondre la sanitat pública amb la prestació universal de sanitat. El com i el què. I tomba i gira...
Els barracons no
són el problema si s'omplen de bons mestres.
Una cua de gent
diversa esperant ordenadament davant d'hisenda per pagar els seus
impostos. La civilització és això!
Limitar els
pagaments en efectiu és un pas de gegant cap al totalitarisme.
Microbloc a cop de twit (recull 23)
Alguns dels twits dels darrers mesos presentats en forma d'amanida microbloc:
PARES I NENS:
-
Veient l'egoisme
i els atacs de ràbia dels nens més petits diries que Rousseau no
tenia fills. Dels bons salvatges als nens salvatges.
- Un viatge amb
nens no és un viatge, és una mudança.
- Deixar el nen a
l'escola bressol pot ser una caminada fantàstica o una experiëncia
en l'art de domar un ximpanzé. Depèn del dia.
- La facilitat i
l'alegria amb que els nens arriben a qualsevol parc i es posen a
compartir jocs saltant per sobre les llengües i els colors.
DIES I TEMPS:
La calma pausada
i mandrosa de cada diumenge. Que la liberalització comercial no
l'espatlli.
Sis
mesos després el rellotge del cotxe torna a anar a l'hora.
La
competició és a la base de l'èpica. Amundsen no seria el mateix
sense Scott. Qui es recorda del primer home que va arribar al Pol
Nord?
MISCEL-LÂNIA:
-
Si el futbol fos només futbol no seria el futbol.
- Woody Allen,
aquell director de cinema que abans feia pel.licules i ara fa
reportatges de ciutats europees.
- El canal Energy
no és per a homes, és per austrolopitecus.
- L'ús del clàxon
pels conductors és inversament proporcional al nivell d'un
civilització del país.
- Sí, si us plau,
posa'm una #SanMIguel
que sóc un titot modernet i desarrelat.
- Gent que enlloc
de dir tothom diu "tots i totes". Genteta tocada pel
progressisme de pa sucat amb oli.
- Abans es veien uns pits i s'exclamaven els capellans, després el feminisme progre va agafar el relleu. Moralisme de pà sucat amb oli.
Microbloc a cop de twit (recull 22)
Alguns twits dels últims mesos presentats en forma d'amanida microbloc:
POLÍTICA:
Els partits
grans són grans perquè més enllà d'intel·lectuals i
torracollons els vota la gent que no es fa sentir.
El #2.0 és un
altaveu ciutadà o el trist placebo d'una autèntica veu pública?
Incidència real o pur esbravament?
Les idees que ajuden a guanyar eleccions no sempre ajuden a governar millor. Menys spin-doctors i més líders!
La monarquia
moderna, oberta i radicalment democràtica fa temps que està
inventada, en diuen república.
REGENERACIÓ:
El governador
de Sicília dimiteix per presumpte vincle mafiós. El Verres de
Sènecà vint segles després. Som on érem, gairebé.
Paradoxa. Per sobreviure al moment actual el sistema polític s'hauria de fer l'harakiri.
Avui, enmig de la cendra grega, "La Iglésia Cremada" de Joan Maragall té un significat especial. Dolent vé de dol.
SOBIRANISME:
- La Catalunya
real no existeix. Hi ha moltes Catalunyes reals que fan una sola
Catalunya sense adjectius.
- Sort que
l'Estatut trinxat i la sentència del TC són de fa quatre dies. Algú
encara es podria creure els cants de sirena federalistes...
- L'objectiu del
procés de construcció nacional no és (no era, no ha de ser, no pot
ser) la independència.
- L'objectiu
és construir un país de qualitat i a mitjà termini (a curt, de
fet) sembla impossible fer-ho dins d'Espanya.
Microbloc a cop de twit (recull 21)
Alguns dels twits dels darrers mesos presentats en forma d'amanida microbloc:
SOBIRANISME:
No és un rescat (rescue), és un rescat (ransom)! Et segresten i t'ofeguen fins que pares la mà.
El país no
necessita el
#rescat,
el país és el rescat. Una Comunitat Autònoma trista i
infrafinançada no es pot confondre amb Catalunya.
Un dia mirarem
enrere amb la incomprensió amb que els israelians contemplen la
diàspora. Tanta submissió ens semblarà impossible.
Explicarem
aquests anys als néts, per bé o per mal!
Hi ha catalans
que confonen la vocació politica amb una escena de Braveheart. I no
és ben bé això.
ESPANYA:
- Lliçó elemental de política ibèrica: Espanya no és de fiar. La resta d'Europa se n'ha adonat de seguida, als catalans ens ha costat segles.
- Sorprèn que
ningú no es recordi de la tupinada descarada amb que Esperanza
Aguirre va aconseguir presidir Madrid.
- Diu el gran
Vidal-Quadras que no ens podem permetre TV3. Home, preu per preu, el
que no ens podem permetre és Espanya.
- A Espanya el
federalisme és tot just un centralisme edulcorat.
ARA i AQUÍ:
- La
inseguretat, o la sensació d'inseguretat, és l'arrel de
l'autoritarisme.
#alerta
- Lliçó
lèxica essencial del segle XX: #Utopia
és sinònim de distòpia.
- Si Europa vol
ser un continent sòlid haurà d’evitar qualsevol ficció de
rigidesa i encarar el repte de la pluralitat.
- La pell fina de
quatre fonamentalistes no pot limitar la llibertat d'expressió
arreu del món. Que s'hi posin fulles!
- Hi ha alguna
cosa molt pitjor que cosir per Zara, o Mango, en un país emergent.
No cosir per Zara, o Mango, en un país per emergir.
Etiquetes de comentaris: 2.0, Microbloc, Twitter
Microbloc a cop de twit (recull 20)
Alguns els twits dels darrers mesos servits en forma d'amanida microbloc:
REGENERACIÓ:
Més d'hora que tard hi haurà una sacsejada moral al sistema. Cal. Podem acompanyar la revolució o patir la revolta. Encara podem triar.
Quan l'elit abandona el seu deure sense renunciar als privilegis esdevé casta i comença a morir.
És que n'hi havia que es pensaven que amb la mort de Franco s'extingia el franquisme i, és clar, no va anar ben bé així.
DIES I TEMPS:
Nadal és el cap
d'any de l'esperit.
L'1 de gener és
una convenció, l'any de debò comença el primer dilluns de
setembre.
Dies de pluja i
cel tapat, temps de país civilitzat.
La vida és llarga però els dies són curts. Curtíssims.
SOBIRANISME:
Entre els riscos
innegables del procés sobiranista i la decadència certa de la
Catalunya espanyola. Enquadrar el debat, ve't-ho aquí!
La por no
serveix contra l'anhel de llibertat quan qui la predica és incapaç
d'oferir cap esperança
Tots aquests que parlen tant dels problemes reals de la gent deu ser que els conèixen millor que la gent mateixa. Deu ser això.
Etiquetes de comentaris: 2.0, Microbloc, Twitter
Microbloc a cop de twit (recull 19)
Alguns dels twits dels darrers mesos recollits en forma d'amanida microbloc:
SOBIRANISME:
Volem gestionar el nostre futur per ser responsables dels nostres èxits, però també dels nostres fracassos. La sobirania és això.
De vegades sembla que a Madrid
creuen en el nostre potencial més que nosaltres mateixos. Per això
s'esforcen tant a tallar-nos les ales.
Quan diuen pacte
volen dir obediència. Quan diuen diàleg volen dir submissió.
El Tribunal
Constitucional no és un tribunal, és una cotilla.
El Mundo no és
un diari, és un tricorni.
Si la Renaixença era el rebrot, ara toca la florida.
NOSALTRES:
- Si "La
ciudad de los prodigios" no és literatura catalana ja em direu
què és.
- Sense pronoms
febles el català seria una llengua vulgar. Són les nostres
declinacions, els nostres phrasal verbs. HO són! Cuidem-LOS!
- Quan algú fa deu anys que viu aquí és
ridícul preguntar-li d'on és. És d'aquí. Una altra cosa és voler
saber d'on va venir.
ESPANYA:
Espanya és plena d'europeus a sou.
Sense el xec i la subvenció el seu europeisme s'estova de seguida
perquè mai no se l'han cregut del tot.
Quan sembla que la situació
espanyola és insostenible mires la intenció de vot del candidat
Berlusconi i ja no saps què pensar.
Espanya és, de nou, un país
modest i amb els modestos s'hi atreveix tothom. Recordem, però, qui
paga sempre les frustracions d'Espanya.
El cas és que
per molts militants de la dreta espanyola, ministres inclosos,
"franquista" no és un insult, és una circumstància.
Etiquetes de comentaris: 2.0, Microbloc, Twitter
