dijous, de juny 11, 2015

Microblog a cop de twit (recull 43)



Un recull de twits dels últims mesos:

Economia:
  • Els sindicats responen als problemes del treball d'ara amb reivindicacions i discursos de fa 150 anys. El desencaix de l' #1deMaig.
  • El coneixement és el capital (K) d'ara. Hi ha molts treballadors (sense K) amb més poder que molts empresaris (sense coneixement). #1deMaig
  • Els autònoms són els obrers d'ara però se'ls tracta com si fossin empresaris d'ahir. #1deMaig
Política:
  • Recordin que democràcia ve de "demos", no de demoscòpia. Enquestes no, vots.
  • El debat polític dedica molt de temps a la política i molt poc a les polítiques. Molt de temps política endins i molt poc política enfora.
  • Els partits i els sindicats de classe es deuen dir així perquè es passen la vida alliçonant a tort i a dret.
  • Us van dir que els rics ho pagarien tot, el que no us van dir és que els rics ereu vosaltres.
  • Tenir vocació de Robin Hood per acabar sent vulgars imitadors del frare Little John. L'etern retorn d'una determinada esquerra.
Miscelània:
  • Que el Frenadol imiti el sabor del suc de taronja sembla lògic. Que hi hagi sucs que imiten el sabor del Frenadol ja costa més d'entendre.
  • Instagram suma milions d'usuaris però a les botigues el 99,99% dels marcs de fotos continuen sent rectangulars. Inèrcies 1.0.
  • Gent amb mala sort a la vida. Molta mala sort. En moments diferents, en llocs diferents i amb persones diferents. I mai no és culpa seva.

dimecres, de juny 10, 2015

Microblog a cop de twit (recull 42)


Un recull de twits dels últims mesos:

Política:
  • Des de la por no es pot construir res que valgui la pena, només refugis i trinxeres. Els grans projectes s'aixequen des de l'esperança.
  • Superpoblació és la forma malthusiana de dir població.
  • Construir és tan difícil i destruir és tan fàcil que qualsevol cosa positiva és, senzillament, un miracle.
Radicalitat:
  • La diferència entre radicalitat i moderació és més en el com que no pas en el què.
  • Entre el pas dels anys i les topades amb la realitat la moderació gairebé sempre acaba guanyant el combat amb la radicalitat.
  • La radicalitat pot ser molt covarda. La moderació pot ser molt assertiva.
  • La radicalitat és una convicció mancada d'ironia. L'antònim d'ironia no és serietat, és estupidesa.
  • El mèrit és defensar la ironia mordaç quan s'acarnissa amb allò que consideres sagrat. La llibertat sobre la incomoditat.
Gihad:
  • Necessitem creure en alguna cosa més gran que nosaltres mateixos i en una Europa sense èpica hi ha poca oferta disponible fora de la #gihad.
  • Si la postmodernitat reununcia a l'èpica i deixa la modernitat sense Causes les Causes de la premodernitat s'obren camí sense oposició.
  • Si després de la fe religiosa Occident perd també la fe en el progrés tampoc no hi ha d'haver sorpreses quan algú altre ocupa el buit.

Microblog a cop de twit (recull 41)


Un recull de twits dels darrers mesos:

Política:
  • Com serien les campanyes electorals și no existissin les paraules ”canvi” i ”nou”? Potser caldria explicar alguna cosa i tot...
  • Analitzar la realitat a partir dels comentaris a Twitter dels unis i els altres pot tenir gràcia però és un mirall més aviat poc fiable.
  • L'eina més útil de la mala política són els personatges menors amb egos majors.
  • Les ànalisis polítiques fetes des del sentimentalisme, que viscudes i que inútils.
  • No es confonguin, les comissions d'investigació del Parlament no serveixen per buscar la veritat sinó per polititzar-la.
  • En última instància cal donar la raó al banquer anarquista de Fernando Pessoa. Ni classes ni nacions, només et pots alliberar a tu mateix.
Economia:
  • Și quan sentiu a parlar del ”mercat” us venen picors també en podeu dir ”el sentit comú i l'enginy de la gent”. El mercat és això.
  • Visitar un menjador social provoca sensacions contradictòries. Un servei necessari que és, alhora, el símptoma últim d'un fracàs de tots.
  • Les bones idees tenen menys valor del que sembla. El valor real surt de l'empenta que les transforma en projectes.
Gihad:
  • Els gihadistes de l'Orient Mitjà s'expliquen pels èxits d'Occident, els gihadistes conversos s'expliquen pels seus fracassos.
  • El fonamentalisme islàmic és el nazisme del segle XXI. El totalitarisme que ens toca combatre. Cap dubte, cap contemplació, cap debilitat.
  • El problema no són les mesquites. El problema, en tot cas, són alguns dels imams que hi ha dins.

dimarts, de juny 09, 2015

Microblog a cop de twit (recull 40)


Recull de twits dels darrers mesos:

Política:
  • Que els parcs temàtics vulguin semblar ciutats hauria de fer veure les ciutats que no poden semblar parcs temàtics.
  • Occident no guanyarà Ucraïna per les armes però la pot perdre și oblida amb qui s'enfronta. A Rússia el diàleg sense força és una rendició.
  • Quan els populistes (d'allà i d'aquí) diuen ”poble” volen dir ”volk” i no és una simple traducció.
  • Els països on els rivals polítics s'abracen només fan riure fins que els compares amb els països on els rivals polítics s'odien.
Miscelània:
  • Hi ha coses que semblen difícils però són impossibles. I és justament quan assumim que són impossibles que comencen a deixar de ser-ho.
  • Els atacs contra jueus europeus no aixequen el mateix clam de condemna que altres crims d'odi. L'antisemitisme no ha marxat mai del tot.
  • Fă fred i els dies són curts però els ametllers ja han florit. Al ple de l'hivern s'intueix la primavera. Una lliçó.
  • Que l'audiència de la darrera gala de Gran Hermano VIP coincideixi amb les xifres de fracàs escolar no deu ser casual.

dissabte, de desembre 27, 2014

Microblog a cop de twit (recull 39)


Un recull de twits dels últims mesos:

POLÍTICA:

  • L'eina més útil de la mala política són els personatges menors amb egos majors.
  • El centre polític és gris i avorrit. Ocupar l'espai polític central és tota una altra cosa. #Convergència no és de centre, és central.
  • Progres que no compartirien ascensor amb algú de l'Opus Dei però desfilen contra Israel al costat d'imams fonamentalistes. Paradoxes.
  • L'èpica i la mística de la democràcia assembleària s'acaben de cop quan es recorda la darrera reunió de la comunitat de veïns.
  • Abans que la finitud dels recursos del planeta hi ha la finitud de la nostra capacitat de posar-los en valor. El límit som nosaltres.
PODEMOS:
  • Podem no és un partit, és una traducció. Sucursalisme assemblearista. Bolivarians de l'M-30.
  • Que tota l'empenta regeneradora d' @ahorapodemos acabi a Catalunya en una trista sucursal no és una anècdota. Explica èxits i fracassos.
EUROPA:
  • Seguint els moviments polítics i l'opinió pública europea queda clar que si no fos pels Estats Units els russos ja tornarien a ser a Berlín.
  • Un milió d'europeus són fills de parelles del programa #Erasmus. La primera generació d'autèntics ciutadans de la Unió.
COMUNICACIÓ:
  • El que passa a Twitter només té importància (i justet) per la gent que és a Twitter. Està bé recordar-ho de tant en tant.
  • En diem analistes d'opinió però 99 de cada 100 són activistes d'opinió. Empenyen més que interpreten.


dijous, de desembre 18, 2014

Microblog a cop de twit (recull 38)


Un recull de twit dels darrers mesos:
POLÍTICA:
  • A Espanya la separació de poders és un tricorni. Un barret de tres puntes al servei d'un Estat corcat que tot ho contamina.
  • Bloquejar el riu de la politica sempre és una mala idea. El risc de desbordament no hauria de deixar ningú indiferent.
  • El PSC és el partit més semblant a la societat catalana... de 1979.
  • És tràgic i macabre veure amb quina força invoca el record d'ETA una part de la política espanyola. Gairebé com si la trobessin a faltar.
  • Al Titanic Mariano Rajoy hi faria dos papers alhora, el que vigila els icebergs i el violinista.
TURISME:
  • El Juggernaut del turisme de masses. Primer els parcs temàtics imitaven les ciutats, ara algunes ciutats semblen parcs temàtics.
  • Barcelona és un camp de batalla. La capital europea contra el parc temàtic. A l'estiu el parc temàtic s'imposa i la capital desapareix.
MISCELÀNIA:
  • El 95% de les tasques que defineixen l'ofici de pare/mare són agradables com un mal de queixal però en global val la pena. Incomprensible.
  • Un gos no és una persona. Obvietats que es van tornant borroses.
  • És frustrant que per lluir la samarreta del Barça els nens hagin de promocionar un emirat neomedieval que promou el fonamentalisme. #Qatar
  • Captiu i desarmat l'exèrcit de la castanyada, les tropes de Halloween arriben als seus darrers objectius militars. La guerra s'ha acabat.
  • Un telèfon mòbil brogent, que sembla que corre sobre la informació, és més bell que la Victòria de Samotràcia. #futurisme
 

dilluns, de juliol 14, 2014

Microblog a cop de twit (recull 37)


Alguns twits de les darreres setmanes presentats en forma d'amanida microblog:

SOBIRANISME:
  • Si Espanya volgués retenir Catalunya només caldria que deixés d'intentar controlar-la.
  • No som una diversitat molesta que demana tolerància, som un país que exerceix la llibertat.
  • Repassant el sector i l'activitat econòmica dels amics del #PuenteAéreo. Més oligarques que empresaris. Més amiguisme que dinamisme.
POLÍTICA:
  • Qui voldria ser súbdit podent ser ciutadà?
  • La monarquia com a forma de govern és atàvica i sentimental, el republicanisme espanyol també.
  • De vegades "social" va més enllà de ser un simple adjectiu per convertir-se en una coartada política.
  • La Internacional Papanates és la principal organització política del país. Centenars de milers de militants actius arreu de Catalunya.
  • Els revolucionaris resulten simpàtics i fan molta gràcia, molta. Fins que venen a fer la revolució a tocar de casa.
  • La societat s'allunya dels partits perquè són rígids i verticals però també per manca de compromís. Pontificar sense arromangar-se.
  • Escoltar més a qui més soroll fa, és això la democràcia participativa?
MISCELÀNIA:
  • Volent ser originals amb els noms dels nens acaben sent tots iguals, igual d'estrambòtics.
  • El record de #1914, una empenta d'europeisme oportuna i necessària.
  • Si tothom es dedica a les acceleradores, els forums de biz angels i el coaching, qui construirà empreses productives de les de debò?

Microblog a cop de twit (recull 36)






Alguns twits de les darreres setmanes presentats en forma d'amanida microblog:


SOBIRANISME:
  • La majoria democràtica contra l'Estat i l'exercit. Quin cop d'Estat més estrany...
  • Caminant sol vas de pressa. Acompanyat vas més lluny. Mal acompanyat no vas enlloc.
  • Contra la voluntat catalana de ser no hi ha una voluntat catalana de no ser sinó una voluntat espanyola de no deixar ser.
POLÍTICA:
  • Com que els debats de veritat fan mandra dediquem les campanyes a comentar anècdotes i relliscades. Política de cafè.
  • La participació desbocada d'una assemblea qualsevol és, tot sovint, la darrera disfressa del centralisme democràtic.
  • Nou de cada deu burgesos són fills de proletari però n'hi ha que encara s'entesten a fer la respiració assistida a la lluita de classes.
  • Hi ha un liberalisme bord que veu l'Estat com l'únic gran enemic. L'Estat amenaça la llibertat però tots els altres grans poders també.
  • L'aeroport de Barajas es dirà #AdolfoSuárez. Metàfora de la Transició.
  • Una infraestructura d'èxit que ara no troba el seu lloc al món Quan es prometen grans increments en una o altra despesa pública caldria explicar allò que es deixarà de fer per equilibrar els comptes.
MISCELÀNIA:
  • La privacitat d'ahir ja no existeix. Ara el món és un panòptic. Tot és susceptible de ser conegut, per bé i per mal.
  • Joves de 35 anys. Joves que, biològicament, podrien ser avis.
  • És extraordinari (i estrany!) que un país que llegeix més aviat poc tingui la festa del llibre més popular i sentida del món.

dimecres, de juliol 09, 2014

Microblog a cop de twit (recull 35)


Alguns twits dels darrers mesos presentats en forma d'amanida microblog:


POLÍTICA:
  • Les primàries d'alguns partits recorden les llistes obertes al Senat. Una bona eina amb candidats pobres que acaba sent poc útil. 
  • Els ciutadans no es refien dels polítics però els hi confien el control del 50% de la riquesa nacional. Lògica socialista. 
  • El llegat de la Transició té més esquerdes, taques i racons que no semblava. Un èxit caducat.
  • Començarem a entendre millor el passat recent quan sapiguem diferenciar antifranquisme (tot) i oposició democràtica (força més petita). 
  • Polítics que abandonen el seu partit per diferències ideològiques tot just després de saber que ja no aniran a les llistes.   
SOCIETAT:
  • Les converses de whatsapp d'avui mataran els personatges públics de demà. Cap reputació aguantarà el que s'hi diu. 
  • De la crisi ningú no n'ha après res. Tothom la interpreta a la seva manera per justificar idees que ja tenia abans que comencés. #patirem 
  • Hem canviat els mossens pels tertulians. El cas és no llegir la Bíblia directament. Inèrcia catòlica. 
  • Seria interessant sentir el que alguns dirien sobre el burca si fos cosa d'integristes catòlics. Impostures del multiculturalisme. 
  • La informació de qualitat podrà seguir sent de pagament però NOMÉS la informació de qualitat. El canvi de model demana un salt d'exigència. 
  • Els plans estratègics són els nous plans quinquennals. Es presenten com una eina per resoldre-ho tot però no resolen res. 
MISCELÀNIA:
  • "Què faries si sabessis que no fracassaràs?" No és una pregunta, és un passaport. 
  • La fisiologia del cervell potser ens fa rèptils i mamífers primaris però el neocòrtex dels haitians és igual de prim que el dels holandesos. 
  • Dijous gras (versió 2014). Botifarra d'ou liofilitzat i tofu. Coca integral de llardons de gall d'indi baix en sal.