dissabte, desembre 27, 2014

Microblog a cop de twit (recull 39)


Un recull de twits dels últims mesos:

POLÍTICA:

  • L'eina més útil de la mala política són els personatges menors amb egos majors.
  • El centre polític és gris i avorrit. Ocupar l'espai polític central és tota una altra cosa. #Convergència no és de centre, és central.
  • Progres que no compartirien ascensor amb algú de l'Opus Dei però desfilen contra Israel al costat d'imams fonamentalistes. Paradoxes.
  • L'èpica i la mística de la democràcia assembleària s'acaben de cop quan es recorda la darrera reunió de la comunitat de veïns.
  • Abans que la finitud dels recursos del planeta hi ha la finitud de la nostra capacitat de posar-los en valor. El límit som nosaltres.
PODEMOS:
  • Podem no és un partit, és una traducció. Sucursalisme assemblearista. Bolivarians de l'M-30.
  • Que tota l'empenta regeneradora d' @ahorapodemos acabi a Catalunya en una trista sucursal no és una anècdota. Explica èxits i fracassos.
EUROPA:
  • Seguint els moviments polítics i l'opinió pública europea queda clar que si no fos pels Estats Units els russos ja tornarien a ser a Berlín.
  • Un milió d'europeus són fills de parelles del programa #Erasmus. La primera generació d'autèntics ciutadans de la Unió.
COMUNICACIÓ:
  • El que passa a Twitter només té importància (i justet) per la gent que és a Twitter. Està bé recordar-ho de tant en tant.
  • En diem analistes d'opinió però 99 de cada 100 són activistes d'opinió. Empenyen més que interpreten.


dijous, desembre 18, 2014

Microblog a cop de twit (recull 38)


Un recull de twit dels darrers mesos:
POLÍTICA:
  • A Espanya la separació de poders és un tricorni. Un barret de tres puntes al servei d'un Estat corcat que tot ho contamina.
  • Bloquejar el riu de la politica sempre és una mala idea. El risc de desbordament no hauria de deixar ningú indiferent.
  • El PSC és el partit més semblant a la societat catalana... de 1979.
  • És tràgic i macabre veure amb quina força invoca el record d'ETA una part de la política espanyola. Gairebé com si la trobessin a faltar.
  • Al Titanic Mariano Rajoy hi faria dos papers alhora, el que vigila els icebergs i el violinista.
TURISME:
  • El Juggernaut del turisme de masses. Primer els parcs temàtics imitaven les ciutats, ara algunes ciutats semblen parcs temàtics.
  • Barcelona és un camp de batalla. La capital europea contra el parc temàtic. A l'estiu el parc temàtic s'imposa i la capital desapareix.
MISCELÀNIA:
  • El 95% de les tasques que defineixen l'ofici de pare/mare són agradables com un mal de queixal però en global val la pena. Incomprensible.
  • Un gos no és una persona. Obvietats que es van tornant borroses.
  • És frustrant que per lluir la samarreta del Barça els nens hagin de promocionar un emirat neomedieval que promou el fonamentalisme. #Qatar
  • Captiu i desarmat l'exèrcit de la castanyada, les tropes de Halloween arriben als seus darrers objectius militars. La guerra s'ha acabat.
  • Un telèfon mòbil brogent, que sembla que corre sobre la informació, és més bell que la Victòria de Samotràcia. #futurisme
 

dilluns, juliol 14, 2014

Microblog a cop de twit (recull 37)


Alguns twits de les darreres setmanes presentats en forma d'amanida microblog:

SOBIRANISME:
  • Si Espanya volgués retenir Catalunya només caldria que deixés d'intentar controlar-la.
  • No som una diversitat molesta que demana tolerància, som un país que exerceix la llibertat.
  • Repassant el sector i l'activitat econòmica dels amics del #PuenteAéreo. Més oligarques que empresaris. Més amiguisme que dinamisme.
POLÍTICA:
  • Qui voldria ser súbdit podent ser ciutadà?
  • La monarquia com a forma de govern és atàvica i sentimental, el republicanisme espanyol també.
  • De vegades "social" va més enllà de ser un simple adjectiu per convertir-se en una coartada política.
  • La Internacional Papanates és la principal organització política del país. Centenars de milers de militants actius arreu de Catalunya.
  • Els revolucionaris resulten simpàtics i fan molta gràcia, molta. Fins que venen a fer la revolució a tocar de casa.
  • La societat s'allunya dels partits perquè són rígids i verticals però també per manca de compromís. Pontificar sense arromangar-se.
  • Escoltar més a qui més soroll fa, és això la democràcia participativa?
MISCELÀNIA:
  • Volent ser originals amb els noms dels nens acaben sent tots iguals, igual d'estrambòtics.
  • El record de #1914, una empenta d'europeisme oportuna i necessària.
  • Si tothom es dedica a les acceleradores, els forums de biz angels i el coaching, qui construirà empreses productives de les de debò?

Microblog a cop de twit (recull 36)






Alguns twits de les darreres setmanes presentats en forma d'amanida microblog:


SOBIRANISME:
  • La majoria democràtica contra l'Estat i l'exercit. Quin cop d'Estat més estrany...
  • Caminant sol vas de pressa. Acompanyat vas més lluny. Mal acompanyat no vas enlloc.
  • Contra la voluntat catalana de ser no hi ha una voluntat catalana de no ser sinó una voluntat espanyola de no deixar ser.
POLÍTICA:
  • Com que els debats de veritat fan mandra dediquem les campanyes a comentar anècdotes i relliscades. Política de cafè.
  • La participació desbocada d'una assemblea qualsevol és, tot sovint, la darrera disfressa del centralisme democràtic.
  • Nou de cada deu burgesos són fills de proletari però n'hi ha que encara s'entesten a fer la respiració assistida a la lluita de classes.
  • Hi ha un liberalisme bord que veu l'Estat com l'únic gran enemic. L'Estat amenaça la llibertat però tots els altres grans poders també.
  • L'aeroport de Barajas es dirà #AdolfoSuárez. Metàfora de la Transició.
  • Una infraestructura d'èxit que ara no troba el seu lloc al món Quan es prometen grans increments en una o altra despesa pública caldria explicar allò que es deixarà de fer per equilibrar els comptes.
MISCELÀNIA:
  • La privacitat d'ahir ja no existeix. Ara el món és un panòptic. Tot és susceptible de ser conegut, per bé i per mal.
  • Joves de 35 anys. Joves que, biològicament, podrien ser avis.
  • És extraordinari (i estrany!) que un país que llegeix més aviat poc tingui la festa del llibre més popular i sentida del món.

dimecres, juliol 09, 2014

Microblog a cop de twit (recull 35)


Alguns twits dels darrers mesos presentats en forma d'amanida microblog:


POLÍTICA:
  • Les primàries d'alguns partits recorden les llistes obertes al Senat. Una bona eina amb candidats pobres que acaba sent poc útil. 
  • Els ciutadans no es refien dels polítics però els hi confien el control del 50% de la riquesa nacional. Lògica socialista. 
  • El llegat de la Transició té més esquerdes, taques i racons que no semblava. Un èxit caducat.
  • Començarem a entendre millor el passat recent quan sapiguem diferenciar antifranquisme (tot) i oposició democràtica (força més petita). 
  • Polítics que abandonen el seu partit per diferències ideològiques tot just després de saber que ja no aniran a les llistes.   
SOCIETAT:
  • Les converses de whatsapp d'avui mataran els personatges públics de demà. Cap reputació aguantarà el que s'hi diu. 
  • De la crisi ningú no n'ha après res. Tothom la interpreta a la seva manera per justificar idees que ja tenia abans que comencés. #patirem 
  • Hem canviat els mossens pels tertulians. El cas és no llegir la Bíblia directament. Inèrcia catòlica. 
  • Seria interessant sentir el que alguns dirien sobre el burca si fos cosa d'integristes catòlics. Impostures del multiculturalisme. 
  • La informació de qualitat podrà seguir sent de pagament però NOMÉS la informació de qualitat. El canvi de model demana un salt d'exigència. 
  • Els plans estratègics són els nous plans quinquennals. Es presenten com una eina per resoldre-ho tot però no resolen res. 
MISCELÀNIA:
  • "Què faries si sabessis que no fracassaràs?" No és una pregunta, és un passaport. 
  • La fisiologia del cervell potser ens fa rèptils i mamífers primaris però el neocòrtex dels haitians és igual de prim que el dels holandesos. 
  • Dijous gras (versió 2014). Botifarra d'ou liofilitzat i tofu. Coca integral de llardons de gall d'indi baix en sal.

dissabte, abril 19, 2014

Microblog a cop de twit (recull 34)

 
Alguns twits dels últims mesos presentats en forma d'amanida microblog:

UCRAÏNA: 
  • Ucraïna, un altre règim autoritari que s'esvaeix inesperadament una tarda de divendres. Rigidesa que semblava solidesa. 
  • A Rússia la va fer créixer la geografia i l'enterrarà la demografia. Cent milions de russos no podran retenir el cor continental del món. 
  • El #lebensraum és una idea injusta i generadora de caos però es manté com una de les forces fonamentals de la #geopolítica d'ara mateix. 
  • Ucraïna és un dels racons del planeta on l'argument de la integritat territorial resulta més impostat i ridícul. #1918 #1945 #1954 #1991 
  • Guanyar Ucraïna perdent Crimea no és un mal negoci pels interessos europeus. Que els escarafalls no facin que sembli una derrota. 
ECONOMIA: 
  • Quan l'Estat del benestar tot just naixia n'hi havia que ja el veien en perill. Més pendents del fantasma del llop que de les ovelles. 
  • Una societat que ho fa tot pensant en la minoria que no pot acabarà en la impotència general. Caritat no, oportunitats! 
  • La mística de l'emprenedor té la seva gràcia però construir una empresa és alguna cosa més que un #elevatorpitch. 
SOBIRANISME: 
  • Si el pacte és impossible el debat es clarifica dramàticament. O rendició o resistència. I vostès, què trien? 
  • Que la democràcia divideix i tensiona és un argument recurrent de totes les dictadures. Vista des de dalt la tirania és harmonia pura. 
  • Hòbbits orgullosos però amb ambicions èlfiques. Hòbbits, sí, però amb aires Baggins.

dimecres, febrer 12, 2014

Microblog a cop de twit (recull 33)



Alguns twits dels últims mesos presentats en forma d'amanida microblog:






SOCIETAT I CULTURA:





  • Una creu a la paret fa vell i arnat però una dotzena de Budes repartits per casa fan modern i espiritual. Coses de l'estupidesa líquida. 
  • Per conèixer els riscos socials i polítics de l'envelliment europeu n'hi ha prou escoltant una tertúlia d'avis en un cafè qualsevol. 
  • Costa de creure que cap dona triï lliurement viure sota una presó de tela. Ni religió ni cultura justifiquen aquesta humiliació pública. 
  • A poc a poc assumirem que tot allò que fem, diem o escrivim és públic o ho acabarà sent. El món es fa transparent, per bé i per mal.



ECONOMIA:


  • Dècades de creixement van construir el personatge del nou ric. Prepotència i confiança amb efectes socials, econòmics i polítics. 
  • Els últims anys han fet aparèixer un nou pobre que ningú no esperava i les conseqüències del fenomen encara no s'han deixat sentir. 
  • La desigualtat pot ser un estímul enmig del creixement però.en temps de pessimisme econòmic més aviat genera frustració i ressentiment



SOBIRANISME:


  • La "conllevancia" ha estat impossible perquè no l'havia entés ningú. Nosaltres tampoc.
  • Els discursos es poden assemblar però seria bò no confondre els segrestadors amb la gent que pateix la síndrome d'Estocolm. 
  • Fa angúnia veure tant d'enyor pels anys en que el terrorisme era l'excusa perfecta per l'immobilisme.
  • Ser #unpaísnormal per poder ser #unpaísextraordinari.

dimecres, gener 01, 2014

Microblog a cop de twit (recull 32)


POLÍTICA:
  • Si els liberals del segle XIX sabessin que hi ha gent que s'autodefineix com a liberal-conservadora quedarien força desconcertats.
  • Les constitucions sempre moren del mateix mal: calcificació.
  • El neoliberalisme és un liberalisme mancat de sornegueria.
  • Gent que no creu en els polítics perquè fora de càmara tots són amics. Haurien de recordar com són els països on els polítics són enemics.
SOBIRANISME:
  • Un moderat sense interlocutor acabarà sent un covard o un derrotat. Pidolar diàleg no el farà més possible sinó menys.
  • Hi ha el discurs de la por i hi ha el discurs del poruc i el segon és més trist i preocupant que el primer.
  • A poc a poc es confirma que, fora dels dubtes sobre l'Euro i la UE, Espanya no té res a oferir. Absolutament res. Només por i amenaces.

MISCELÀNIA:

  • Saber quines preguntes fer. Saber a qui fer-les. Escoltar, escoltar de debò. I poca cosa més...
  • Potser els problemes de qualitat fan perdre temps i diners però no està clar que les auditories de qualitat en facin perdre massa menys.
  • Pel Camp de Tarragona i les comarques de l'Ebre la marca #CatalunyaSud és una oportunitat. Un bon posicionament regional.