dimecres, de juliol 14, 2010

Per un nou impuls industrial Catalunya enfora



Han estat deu anys difícils per a la Catalunya dels quatre motors d'Europa. Una dècada en que el model econòmic que mirava a la Llombardia, el Veneto o Baden-Wurtemberg ha estat posat en qüestió i víctima d'un arraconament progressiu. Les pimes industrials amb vocació exterior resultaven poc lluents comparades amb l'èxit de l'economia financera, la facilitat de la construcció i l'alegria del turisme. Madrid es feia gran combinant la força dels ministeris amb l'impuls de les grans privatitzades, els grups constructors i dos dels bancs més grans del món. I des de Barcelona, sempre tan pendents del que passa dins l'M-40, l'economia productiva semblava poca cosa. Però el temps passa i la veritat, de vegades desagradable, acaba traient el cap. La productivitat, la competitivitat i la internacionalització son els únics arguments del teatre econòmic.

Fa dos anys llargs que l'estat espanyol s'endinsa a poc a poc, com un vaixell fantasma, en la boira d'una crisi econòmica que serà llarga i dura. Caldrà desfer els anys de camí equivocat carregant una motxilla de deute que es farà molt feixuga. I és ara, enmig del desconcert, quan els catalans mirem al nostre sistema econòmic buscant alguna cosa sòlida i hi trobem allò que no hauríem d'haver oblidat mai. El teixit industrial del país. Un sector que pesa relativament poc en el conjunt de la nostra activitat econòmica, menys d'un 20%, però que brilla per mèrits propis per sobre tota la resta. La indústria és, de llarg, el sector més competitiu del país. La punta de llança de l'economia catalana i l'eina clau per al repte de la globalització.

La internacionalització continua essent una assignatura pendent. S'ha avançat molt des de la incorporació al projecte europeu l'any 1986 però els últims anys l'impuls global de l'economia catalana s'havia frenat. I no és estrany. El mercat espanyol és tan proper, tan fàcil, i el seu ritme de creixement era tan vibrant fins l'any 2007 que resulta comprensible que els empresaris catalans s'hi aboquessin amb força oblidant la necessitat d'obrir-se al món. Però l'escenari ha canviat bruscament i l'estímul a l'expansió internacional serà més fort que mai en els propers anys. L'economia espanyola no tornarà a ser mai més la vuitena economia del món i tardarà molt de temps a recuperar un ritme de creixement digne. Totes les expectatives de futur per a l'economia catalana venen d'Europa i la resta de mercats internacionals i és des de la indústria que s'hi podrà fer forat amb més contundència.

La racionalitat econòmica farà el que anys d'empenta i estímuls públics no han acabat d'aconseguir. No caldrà un gran suport polític per aconseguir una resposta de creixement global de la indústria del país. Evitar posar-hi traves serà suficient. Prou de permisos, autoritzacions i impostos excessius que penalitzen la industria per sobre de qualsevol altre sector. Prou a la cultura del no que fa impossible l'activitat logística i la industria que en depèn. Prou d'infraestructures pensades des de l'economia de serveis (TGV) que ignoren el que necessita l'economia productiva (tren de mercaderies). En el món que s'apropa seria massa car repetir els errors del passat.

dimarts, de juliol 13, 2010

Mr. Duran goes to Berlin (fent palanca amb el Directori Europeu)


El President espanyol es va fer el cec davant la crisi fins fa tot just dos mesos. L'11 de maig hi va haver un canvi de rumb sobtat després que el vespre anterior el trio Merkel/Obama/Wen truquessin a la Moncloa per explicar-li al de la cella que ell tot sol posava en risc el sistema econòmic internacional. L'endemà mateix el clown Zapatero anunciava un paquet de mesures indispensables que havia de ser aprovat pel Congrés pocs dies després. La irresponsabilitat dels polítics espanyols va fer que els populars s'oposessin a les mesures i l'estat es va apropar molt a l'abisme econòmic. Com sempre, però, el grup de CIU va sentir el dring del seu gen responsable i va salvar el coll al govern socialista alhora que garantia l'estabilitat de la zona Euro.

La nit anterior a la votació s'hauria pogut donar aquest diàleg de ficció. El diputat Duran es planta a Berlín en una reunió a porta tancada amb la Cancellera Merkel i ...

- Sí Angela, tens raó, tenim un problema. La irresponsabilitat dels espanyols no té límits i son ben capaços d'engegar-ho tot a rodar. Tothom juga amb foc perquè es pensen que sempre serem allà per apagar-lo però els nostres diputats en comencen a estar farts.
- ...
- Necessiteu un aliat i saps que en nosaltres el teniu. Nosaltres ens comprometem a defensar els interessos d'Alemanya perquè son els nostres però ens hi heu d'ajudar. Quid pro quo Angela, quid pro quo. Hi ha un parell de qüestions sobre les que necessitem que intercedeixis. Una sentència del Tribunal Constitucional i el dèficit fiscal català.
- ...
- Sí, ja ho sé que et deu semblar increïble el que et demano però el Tribunal Constitucional espanyol no és com el d'aquí. Allò és una broma. És un tribunal de fireta amb la meitat dels jutges amb el mandat caducat i on tots hi voten segons demana el partit que els ha col·locat a la butaca. Si els ho dius com tu saps segur que els populars espanyols s'hi avindran. Tenir-te d'aliada els anirà molt bé quan vinguin eleccions. Ells sabran com pressionar els seus jutges. Que hi hagi sentència però que sigui suau. Que sigui innòcua per poder passar pàgina tots plegats. Enmig d'aquesta tempesta Espanya necessita estabilitat i només així la podem garantir.
- ...
- Espanya està molt endeutada. Què t'he d'explicar? Per sortir-se'n necessita aprimar l'estat i desfermar totes les energies possibles. S'han d'acabar les carretades de diner públic, vostre i nostre, i han d'aixecar la bota fiscal que frena el motor català. Angela, necessitem que s'acabi el dèficit fiscal català. Us interessa. La meitat de les importacions d'Espanya, les compres que us fem, van a Catalunya. Si Catalunya deixa de perdre el 10% del PIB cada any podrem generar molt de creixement. Som l'economia més oberta i exportadora de l'estat espanyol. És l'única forma d'assegurar que els vostres bancs cobraran allò que se'ls deu. Comptem amb tu?
- ...
- Necessito la teva paraula. La nostra gent està farta de ser responsable per res. Vam obrir a Espanya les portes e l'Euro, deu anys de progrés econòmic, i els han utilitzat per ofegar-nos encara més. Si no puc garantir que comptem amb vosaltres deixarem caure el sistema. No podem salvar l'estat perquè ens continuï escanyant.
- ...
- No te'n penediràs. No estic segur que ho entenguis però nosaltres ara tornem a casa. Aquesta reunió és més del que sembla. Volem tornar a ser Marca Hispànica. La vostra marca a Espanya. I si ho penses bé veuràs que us interessa molt que sigui així. Tant o més que a nosaltres.

diumenge, de juliol 11, 2010

Una proposta pels catalans de la Roja (a pilota passada)


L'article d'aquest diumenge al Bloc Gran del Sobiranisme:

"en acabar el partit han de fer pinya i anunciar als
mitjans que un cop acomplert el deure professional han
decidit no participar en cap de les celebracions"

Busquets, Capdevila, Cesc, Piqué, Puyol, Xavi i Valdés. Una colla de catalans son l'espina dorsal de l’equip de futbol que és a les portes de guanyar el Mundial. Han anat a Sud-àfrica a fer la seva feina i l’estan fent a consciència. Hi deu haver qui els ho retreu. És fàcil dir als futbolistes catalans que no juguin amb la selección però què farien els que ho demanen? Posarien en risc al seva carrera professional per un sacrifici que pocs agrairien? Ara, els catalans que jugaran la final del Mundial amb la Roja no poden ignorar que ho faran poques hores després que centenars de milers dels seus compatriotes, la mateixa Guardia Urbana els xifra en més d’un milió, hagin sortit al carrer en una manifestació històrica. Un clam de dignitat catalana davant l’agressió del Tribunal Constitucional espanyol.

Potser és inevitable que els futbolistes catalans juguin amb la Roja quan son convocats. Potser és comprensible que ho facin a fons i tan bé sàpiguen. Potser és natural que hi posin el coll i sentin l’equip i arribin, si poden, a fer-se amb el títol. Però el que no pot ser és que quan Catalunya s’enfronta a l’Estat, l’endemà d’un clam català de punta a punta del país, els herois catalans de la pilota celebrin amb Espanya com si no hagués passat res. Jugar, suar, guanyar, és la seva obligació. Celebrar-ho és una elecció.

Si els jugadors catalans de la Roja senten el país i volen respondre a la pressió que l’Estat exerceix sobre Catalunya tenen un arma poderosa a les mans. Han de jugar la final i fer-ho bé, fer-ho a fons i portar el títol cap a Espanya. Però en acabar el partit han de fer pinya i anunciar als mitjans que un cop acomplert el deure professional han decidit no participar en cap de les celebracions. Que prendran el primer avió cap a casa. Que aquesta és la seva manera de dir no al Tribunal Constitucional i a la seva pretensió d’imposar la voluntat espanyola sobre Catalunya.

Ho poden fer. Ho han de fer tots junts. Catalan power!

divendres, de juliol 09, 2010

dijous, de juliol 08, 2010

10J: 50 raons per anar a la manifestació, encara!

que continuen, desgraciadament, ben vigents.
Demà 10J NOSALTRES DECIDIM! SOM UNA NACIÓ!

Hi ha moltes raons per a no faltar-hi. Aquí en van només cinquanta:
  1. Perquè som una nació i diem prou.
  2. Perquè tenim el dret a decidir sobre les nostres infraestructures.
  3. Perquè hi donen suport més de 150 entitats econòmiques i socials.
  4. Perquè som un país modern.
  5. Perquè en un país modern el principal aeroport no s'ofega en el caos.
  6. Perquè en un país modern l’autopista més important no pot ser un tap cada cap de setmana d’estiu.
  7. Perquè en un país modern la capital no es queda a les fosques una setmana.
  8. Perquè en un país modern els trens de rodalies no s’aturen tot un mes.
  9. Perquè volem continuar essent un país modern.
  10. Perquè només quan guanya Catalunya, guanya Catalunya.
  11. Perquè és una manifestació per anar-hi en família.
  12. Perquè el TGV arriba tard, malament i sense connectar amb Europa.
  13. Perquè la xarxa de rodalies és bàsica per a un àrea metropolitana integrada.
  14. Perquè si convoquen des d’Unió a Iniciativa és que convoca tothom.
  15. Perquè quan la societat civil es mou és obligat acompanyar-la.
  16. Perquè el nostre model de país el decidim nosaltres i només nosaltres.
  17. Perquè ja n’hi ha prou de pagar impostos que mai no retornen.
  18. Perquè exigim la publicació de les balances fiscals.
  19. Perquè continua essent cert que tot el que no gestionem nosaltres, es gestiona contra nosaltres.
  20. Perquè la Ministra Alvarez ha de plegar.
  21. Perquè els catalans sí que “ni partios ni doblaos”.
  22. Perquè la llengua castellana mereix que algú defensi la -d- del participi.
  23. Perquè quan es convoca una manifestació amb aquest consens s’hi ha d’anar i prou. No ens podem permetre farols mal plantejats.
  24. Perquè els mitjans de comunicació no en parlen però el missatge corre de tota manera.
  25. Perquè necessitem lideratge i planificació estratègica. Un país capdavanter no s’improvisa.
  26. Perquè els nous catalans d’ara han de saber que els catalans d’ahir i els d’abans d’ahir tenim sang a les venes.
  27. Perquè si els ciutadans no es mouen quan cal, la desvinculació política només amaga el passotisme.
  28. Perquè no en tenim prou arreglant el que no funciona, volem ser líders i pioners.
  29. Perquè, venint de comarques, és l’excusa perfecta per passar un dia a Barcelona.
  30. Perquè l’eix mediterrani, que l’estat ignora, és prioritari per als interessos de Catalunya.
  31. Perquè el model radial espanyol, que l’estat imposa, no respon a les necessitats del país.
  32. Perquè som un milió més que fa deu anys i ens calen els recursos per relligar el país.
  33. Perquè s’ha acabat el bròquil!
  34. Perquè els grans sindicats s’equivoquen amb el seu silenci.
  35. Perquè no hi ha victimisme sense víctimes i no s’és víctima quan es planta cara.
  36. Perquè el PSC ha d’adonar-se que els seus votants i militants no comparteixen el servilisme al PSOE dels amos del partit.
  37. Perquè el PP ha de patir pel que li espera si guanya les eleccions generals.
  38. Perquè el Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç i el Foment del Treball han de saber que se’ls troba a faltar.
  39. Perquè els efectes de la falta d’inversió els patim tots els catalans, vinguem d’on vinguem i pensem com pensem.
  40. Perquè l’Espanyol-Barça no es juga fins a les 22:00
  41. Perquè volem gestionar el nostre futur per ser responsables dels nostres èxits, però també dels nostres fracassos.
  42. Perquè en un moment de canvi i reptes de competitivitat la inversió és més necessària que mai.
  43. Perquè s’ha de caminar una hora al dia
  44. Perquè el dèficit inversor dels últims anys no es pot repetir i necessitem prendre el control dels nostres recursos.
  45. Perquè en infraestructures, si nosaltres patim nosaltres decidim.
  46. Perquè l’aeroport del Prat ha de poder competir en llibertat, sense estar sotmès a interessos centralistes.
  47. Perquè no volem un aeroport “low cost” per a un país “low cost”.
  48. Perquè només recaptant i administrant els nostres impostos garantirem un tracte just en el futur.
  49. Perquè tenim dignitat.
  50. Perquè som una nació i diem prou. Tantes vegades com calgui.

dimarts, de juliol 06, 2010

Provant de baixar l'Estatut(et) de la web del TC

Provant de baixar el text de l'Estatut(et) de la web del Tribunal Constitucional apareix això... (cliqueu la finestra per veure-la en moviment)

EL 10J TOTHOM A LA MANIFESTACIÓ!


dilluns, de juliol 05, 2010

La Constitució espanyola i la nova Catalunya


El darrer article publicat al digital Catalunya Oberta:
"
La Constitució i la nova Catalunya"

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut(et) de Catalunya és imminent. Fins i tot podria avançar-se a la publicació d'aquest article. Arribarà, implacable, i hi ha pocs dubtes sobre la seva contundència. De forma directa o per la via interpretativa sembla evident que l'esperit castellà del Tribunal Constitucional acabarà la feina que els socialistes catalans van començar a Barcelona i els diputats, d'esquerra a dreta, van continuar a Madrid. Tots agenollats sota la sharia constitucional.

Constitució amunt i Constitució avall. Els catalans continuen menjant transició política matí, tarda i nit. Qualsevol diria que va passar abans d'ahir però aviat farà 32 anys del referèndum de l'any 78. Déu n'hi do. Els mitjans de comunicació espanyols van repetint que la Constitució és de tots i no es cansen de recordar als catalans que la van votar de forma massiva i entusiasta. Però el cert és que son pocs els catalans d'avui que han donat el sí de forma directa al text constitucional espanyol. Tot just una mica més d'un 20%. Els votants més joves que ho van poder fer tenen avui 50 anys i més de dos terços dels catalans es troben per sota d'aquesta franja d'edat. Vuit de cada deu catalans s'han trobat la Constitució Espanyola a sobre sense haver-hi dit la seva i la cosa comença a coure. Pretendre que aquest text i el Tribunal Constitucional que el defensa tenen més legitimitat que un Estatut votat activament per la meitat del cens electoral català fa riure tant que venen ganes de plorar.

Des de Madrid s'argumenta que Catalunya no pot trencar unilateralment el pacte constitucional. I té gràcia parlar de pacte quan una de les parts negociava amb la pistola sobre la taula i encara va fer servir la Guardia Civil per encongir allò pactat tot just tres anys després. La radicalitat democràtica, l'esperit jeffersonià, exigeix que cada generació revisi i confirmi i els pactes signats pels que l'han precedit. I aquesta és la qüestió central, la generació de la transició ha esgotat el seu recorregut alhora que es deslluïa la seva obra. Som al cap del carrer. S'acaba una època i encara no sabem què és el que comença però els catalans d'ara no acaben d'estar contents amb la hipoteca heretada dels pares.

diumenge, de juliol 04, 2010

Desconnexió / Fulls de ruta / Concert econòmic

Mitjans de comunicació i desconnexió

Bèlgica penja d’un fil. Un fil gruixut i resistent que es la ciutat de Brussel·les però un sol fil al cap i a la fi. Si s’ha arribat fins aquí, a tocar de la desintegració d’un estat europeu de primer nivell, és perquè la desconnexió entre flamencs i valons és gairebé total. L’estat belga és avui una closca buida sota la qual fan la seva dues comunitats amb sistemes de comunicació tancats i nul·la permeabilitat. A Flandes i Valònia les narracions de la realitat, que la interpreten alhora que la construeixen, els allunyen més i més i fan la separació, de fet o de dret, un futur imminent.

La realitat catalana és ben diferent. Els mitjans de comunicació espanyols tenen una presència forta al país i massa sovint els mateixos mitjans catalans eviten posicionar-se entorn d’un punt de vista nacional sintonitzant amb els propis interessos. Però és possible que alguna cosa estigui canviant i la sentència de l’Estatut podria ser un punt d’inflexió. Una fita en el camí a la progressiva desconnexió catalana del sistema comunicatiu espanyol. Els mitjans s’han atomitzat, televisió i premsa inclosa, i la tendència ideològica de la nova oferta (també pel que fa a la qüestió nacional) ha tendit a allunyar-se del centre. Els darrers deu anys els nous mitjans d’abast espanyol tenen un perfil ideològic força extremat. La Razón, La Gaceta y Publico en son un bon exemple però el mateix ha passat amb els nous canals de TDT i els mitjans digitals de mes influència. La sentència de l’Estatut és un dels primers esdeveniments polítics de primer ordre en que les narracions dels mitjans a Madrid i Barcelona s’assemblen com un ou i una castanya. Però allò més important es que per als catalans que rebin el missatge de la premsa madrilenya més dura el missatge és tan desmesurat, tan allunyat de la realitat catalana a peu de carrer, que serà difícil que aquests mitjans no perdin part de la seva credibilitat (la poca o molta que puguin tenir) Catalunya endins.

Contra els fulls de ruta

Convergència i el Sr. Artur Mas tenen el seu full de ruta cap al dret a decidir. Esquerra i el Sr. Puigcercós tenen un full de ruta cap a la independència. Reagrupament i el Sr. Carretero tenen també el seu full de ruta cap a l’estat propi. I tot plegat sona una mica ridícul. La política és una mica mes complexa que un mapa de carreteres i pretendre que la solució al plet nacional català depèn de quatre passos ben trobats, l’un darrere l’altre. faria riure si no fos massa dramàtic. Els fulls de ruta han fet fortuna a Catalunya però desterrar l’expressió del vocabulari polític del país seria una gran idea.

Montilla i el concert econòmic

El President Montilla explica en un llibre publicat fa pocs dies que es mostra contrari al concert econòmic perquè aquesta formula fiscal faria inviable l’estat espanyol. Resulta preocupant perquè no només demostra que la fidelitat nacional del President Montilla no acaba d’estar ben calibrada, també fa evident que no acaba d’entendre de què va això del concert i és difícil saber que és més preocupant. Al President de la Generalitat allò que li ha de treure el son és la viabilitat econòmica de Catalunya, en dubte pel dèficit fiscal que ens ofega. Qualsevol altra cosa hauria de ser motiu suficient per a la moció de censura. Però encara més enllà el MHP Montilla parla com si el concert econòmic suposés que els catalans tallessin qualsevol aportació fiscal a l’estat i no és així com funciona. L’atractiu principal del concert econòmic és el control sobre els propis recursos i la posició de força negociadora que se’n deriva. Que la Generalitat recaptés els tributs catalans no implicaria, necessàriament, el final d’una “solidaritat” amb Espanya que es negociaria separadament però que garantiria eines per evitar l’expoli que patim fins avui.

dijous, de juliol 01, 2010

Divendres d'inventari: Globalització


Els divendres d'inventari son un exercici de ventilació. L'excusa per a regirar el magatzem del bloc i mirar enrere.

Alguns posts dels darrers quatre anys dedicats a la globalització:

- La Liga o com la globalització desdibuixa Espanya (01/09/09)
- Refredant la globalització (12/02/08)
- Globalització, economia i desenvolupament (09/04/07)
- Masses, globalització i competència (10/11/06)